L'evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l'evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents es remunten als romans. Més endavant, durant l'ocupació sarraïna, les vinyes pràcticament van desaparèixer del territori, ja que l'Alcorà prohibeix el seu cultiu.

No serà fins a la baixa edat mitjana que el seu cultiu tingui un paper important. En el S.XII l'ordre dels monjos cistercencs de l'abadia de Santa María de Poblet i l'ordre dels monjos-guerrers dels Templers establerts en Barberà, transmeten els seus coneixements als agricultors per a conrear la vinya de manera profitosa i extreure els millors vins.

En el Segle XVIII L'exportació del vi cap a Europa i Amèrica converteix la vinya en el cultiu gairebé exclusiu de la comarca. Es construeixen marges i bancals, per a aconseguir la major quantitat de sòl cultivable, i la línia ferroviària per a traslladar els vins de la Conca fins als ports del litoral tarragoní.

La plaga de la filoxera acaba amb l'època d'esplendor i el pagès de la comarca que ressorgeix amb renovada embranzida. La Conca de Barberà és pionera en tota Espanya en l'agrupació dels agricultors en cooperatives vinculades al sector vitivinícola i, en 1894, es funda un sindicat per a elaborar el vi en comú.

El Trepat és la varietat autòctona de la Conca de Barberà amb la qual s'elaboren vins lleugers, afruitats i de bona acidesa. El Trepat històricament s'ha utilitzat per a vins rosats a causa de les seves característiques a pesar que en l'actualitat s'està apostant pel perfil de vi negre que dona.

Les varietats autoritzades per la DO són: Trepat, Sumoll B., Parellada, Macabeu, Garnacha B., Garnacha T., Ull de llebre, Sumoll N, Monastrell, Moscatell de Frontignan, Chenin B., Chardonnay, Syrah, Pinot Noir, Merlot i Cabernet Sauvignon.