Un viatge, dos germans, un vell cotxe familiar i la troballa d'un tresor per a compartir.
Juny de 1993. Dos germans confessen a la seva mare el desig d'homenatjar el seu mort pare realitzant un viatge fins a Santiago, la seva terra natal, durant les vacances d'estiu i conduint el vell Seat 128 vermell que ell tant estimava. Són joves, aventurers i no superen els vint anys. Ella, cautelosa, els presta el cotxe durant dues setmanes d'agost amb una condició: han de tornar amb un negre sota el braç del qual el seu pare pogués estar orgullós. Amants de la viticultura per herència familiar, doncs, inicien el viatge sense creure en els miracles però amb el convenciment que els tresors més bells són aquells que ningú ha aconseguit trobar. Prop de Santiago, en una carretera comarcal de les Ries Baixas, una rebentada inoportuna els impedeix seguir endavant i els obliga a caminar sota la lluna a la recerca d'ajuda fins a arribar a un caseriu envoltat de vinyes. Desesperats, els obre la porta un home que els dona recer i dues copes de vi que, segons els diu, ell mateix collita i produeix. No és negre, però tampoc és d'aquest món. Descobreixen allí, en aquest petit celler, la perla que caminaven buscant i el seu particular pelegrinatge resulta cobrar sentit: tenia raó Erasme, en el vi està la veritat.