La evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l'evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents es remunten als temps dels romans. Durant l'ocupació sarraïna, les vinyes pràcticament desapareixen del territori, ja que l'Alcorà prohibeix el seu cultiu. No és fins a la baixa edat mitjana que el cultiu de la vinya juga un paper molt important. En el segle XVIII l'exportació del vi cap a Europa i Amèrica converteix la vinya en el cultiu gairebé exclusiu de la comarca. Es construeix marges i bancalades, per a aconseguir la màxima quantitat de sòl cultivable, així com la línia ferroviària Reus-Montblanc per a traslladar els vins de la Conca de Barberà els ports del litoral tarragoní.